Preguntes habituals

El radiòleg és un metge especialitzat en el diagnòstic per la imatge, i és qui analitzarà les imatges, veurà si mostren cap anormalitat i suggerirà un diagnòstic.

Els diversos tipus de procediments radiològics poden agrupar segons els mitjans en què es produeixen les seves imatges: Imatge per transmissió, Imatge per reflexió o Imatge per emissió.

• Imatge per transmissió: Els Raigs X, la CT (Tomografia Computeritzada) i la fluoroscòpia són exàmens radiològics en que les seves imatges es produeixen per transmissió. En les imatges per transmissió, es produeix un raig de fotons d’alta energia i es passa a través de l’estructura del cos que està sent examinada. El raig passa molt ràpid a través dels teixits menys densos, com les secresiones aquoses, la sang i el greix, deixant una àrea enfosquida en la pel·lícula de Raigs X. Els teixits connectius i musculars (lligaments, tendons i cartílag) apareixen en gris . Els ossos apareixeran en blanc.

• Imatge per reflexió: La Imatge per reflexió es refereix al tipus d’imatge produïda a l’enviar sons d’alta freqüència a la part del cos o òrgan que s’està estudiant. Aquestes ones sonores “reboten” en els diversos tipus de teixits i estructures del cos a velocitats variables, depenent de la densitat dels teixits presents. Les ones sonores rebotades són enviades a un ordinador que les analitza i produeix una imatge visual de la part o estructura del cos. L’ecografia és un exemple d’imatge per reflexió.

• Imatge per emissió: La imatge per emissió es produeix quan un receptor detecta l’energia magnètica que desprenen els nuclis d’hidrogen quan desapareix el camp magnètic intens que els ha aplicat, aquesta energia és analitzada per un ordinador per produir una imatge de l’estructura o òrgan del cos que està sent examinat.

Els estudis d’imatges per ressonància magnètica, per exemple, s’obtenen utilitzant un gran imant per provocar canvis en el teixit del cos per tal de detectar l’energia magnètica en la part o estructura del cos que s’està examinant.

Còmoda, ràpida i pràcticament exempta de riscos i complicacions, la estereotàxia consisteix en una taula de raigs X digitalitzada, amb un orifici on la pacient, cap per avall, introdueix la mama.

Posteriorment, i mitjançant un sistema de mamografies, es pot arribar a la zona sospitosa i introduir una agulla que permet extreure de manera molt precisa i poc invasiva diversos cilindres procedents no només de nòduls sinó també de calcificacions només visibles gràcies a aquesta tecnologia puntera.

La biòpsia estereotàxica es realitza amb anestèsia local i la durada de la intervenció és inferior a 30 minuts.

Actualment s’ha creat la Unitat de esterotàxia Digital de Mama que, amb l’adquisició d’una taula en pron valorada amb esterotàxia digital, s’ha situat a l’avantguarda de l’intervencionisme en mama. Amb aquest equip d’alta tecnologia es poden efectuar biòpsies utilitzant els següents tècniques:

• Biòpsia Trucut: Mitjançant una agulla automàtica dirigida sota control d’imatge digital s’obtenen diferents cilindres de teixit que possibiliten el diagnòstic histològic.

• Biòpsia amb Vacora o Mamotomo: És una modificació de l’anterior, en què amb una agulla de major calibre connectada a un sistema d’aspiració, es pot obtenir més quantitat de teixit que amb una única agulla de punció.

• Site Select: Utilitza una cànula de punció que és capaç d’extirpar en bloc lesions de fins a 20 mm.

Normalment el procediment d’una ecografia segueix aquest procés:

Unta una substància semblant a un gel a la zona del cos que se sotmetrà a l’ecografia (el gel actua com a conductor). Utilitzant un transductor -un aparell que envia ones de ultrasonido-, envia el ultrasò a través del cos del pacient. El so del transductor es reflecteix en les estructures de l’interior del cos, i la informació dels sons és analitzada per un ordinador.

L’ordinador llavors crea una imatge d’aquestes estructures en una pantalla de televisió. Les imatges en moviment poden ser gravades en una cinta de vídeo.

No s’han confirmat efectes biològics adversos en els pacients o operadors de l’instrument provocats per l’exposició al ultrasò.

Hi ha diferents tècniques d’ecografia per a diferents condicions. Els tipus més comuns d’exàmens ecogràfics són:

• Ecografia Doppler: Utilitzada per veure les estructures de l’interior del cos, mentre s’avalua el flux sanguini al mateix temps. L’ecografia Doppler pot determinar si hi ha problemes en les venes i artèries.

• Ecografia vascular: Utilitzada per veure el sistema vascular i la seva funció, incloent la detecció de coàguls de sang.

• Ecocardiograma: Utilitzat per veure el cor i les seves vàlvules, i per avaluar l’eficàcia de la capacitat de bombeig del cor.

• Ecografia abdominal: Utilitzada per detectar qualsevol anomalia dels òrgans abdominals (per exemple, ronyons, fetge, pàncrees, vesícula biliar), com pedres a la vesícula o tumors.

• Ecografia renal: Utilitzada per examinar els ronyons i el tracte urinari.

• Ecografia obstètrica: Utilitzada per monitoritzar el desenvolupament del fetus.

• Ecografia pèlvica: Utilitzada per trobar la causa del dolor de pelvis, com un embaràs ectòpic a les dones, o per detectar tumors o masses.

• Ecografia de la tiroide: Utilitzada per veure la tiroide i detectar qualsevol anomalia.

• Ecografia de l’escrot: Utilitzada per investigar el mal de testicles.

• Ecografia de la pròstata: Utilitzada per examinar qualsevol nòdul que s’hagi notat durant una exploració física. També s’utilitza per determinar el volum total de la pròstata.

• Ecografia de l’aparell locomotor: Utilitzada per examinar qualsevol dolor muscular o d’articulació, per identificar condicions com un esquinçament.

• Ecografia intervencionista: Utilitzada per ajudar al cirurgià durant una operació mínimament invasiva o una biòpsia.

Com qualsevol altre ecografia és totalment segura, ja que el seu origen és el mateix que el d’una ecografia tradicional en dues dimensions.

No, ya que el objetivo de la ecografía 2D de alta definición es descartar las posibles malformaciones fetales externas e internas entre las 18 y las 22 semanas, y el estudio de los órganos internos sólo puede realizarse en 2D.

Encara que l’ecografia 3D es pot realitzar en qualsevol moment i es pot repetir tantes vegades com es vulgui, el cert és que hi ha determinades etapes de l’embaràs a les que s’obtenen millors imatges del fetus.

Entre les setmanes 24 i 28 es pot intentar la realització de l’ecografia 3D per obtenir una adequada visualització, sobretot de la cara fetal, sempre que les condicions de l’exploració ho permetin (posició fetal, quantitat de líquid amniòtic, etc.).

El ginecòleg probablement comenti l’existència d’aquesta ecografia i expliqui que el seu objectiu principal és veure la fisonomia d’un futur fill, però com que no és una prova diagnòstica, a decisió de fer-la correspon als pares.

Es podrà gravar l’exploració sempre que les condicions siguin les adequades. Es podran gravar en DVD i obtenir fotos fixes dels millors moments.

L’exploració més comú és la mamografia. Però la mamografia inicial no sempre és suficient per determinar amb certesa l’existència d’un tumor benigne o maligne. És per això que algunes vegades s’ha de completar l’estudi amb projeccions complementàries o amb una ecografia.

Abans de l’examen radiològic ha d’informar si ha patit cap tipus de problema, si s’està prenent algun tipus de teràpia hormonal i si té antecedents familiars de càncer de mama.

És preferible realitzar l’exploració després de la menstruació. El millor moment és una setmana després de l’últim període menstrual. I sempre ha d’informar el metge si té alguna probabilitat d’estar embarassada.

També es recomana:

No utilitzar desodorant, talc o qualsevol tipus de loció a les aixelles, el dia de l’exploració, ja que poden aparèixer a la radiografia com calcificacions.
Descriure qualsevol símptoma o alteració que pot notar a la persona que li està fent l’examen.
Si té, portar mamografies anteriors perquè l’especialista les pugui comparar. Preguntar quan estaran els resultats, no assumir que els resultats seran normals si no li diuen res.

El mamògraf consta d’un tub de Raigs X i un mencanismo que sosté i comprimeix la mama per obtenir imatges en diverses projeccions. Aquesta unitat utilitza únicament per a l’exploració radiològica de la mama, i té accessoris especials que permeten que només la mama estigui exposada a radiacions.

Durant la mamografia, un especialista tècnic radiològic qualificat la posicionarà de la manera adequada. La mama es col·loca de tal manera que sigui comprimida amb una mena de paleta.

La compressió de la mama és necessària per a:

• Per poder visualitzar tot el teixit.
• Per separar el teixit perquè les possibles anormalitats no siguin tapades pels mateixos teixits.
• Per permetre l’ús d’una dosi de Raigs X més baixa.
• Per aguantar la mama i evitar que la imatge sigui borrosa a causa del possible moviment.
• Per reduir la dispersió dels raigs X, que poden donar lloc a una imatge de poca qualitat.

Un feix de raigs X travessarà la mama fins al film radiogràfic de darrera del plat que posteriorment serà revelat. El tècnic estarà darrere d’un vidre mentre hi hagi exposició a raigs X.

Vostè serà canviada de posició per prendre noves imatges. La rutina de les vistes és prendre imatges de dalt a baix i de costat a costat. Aquest procés serà repetit amb l’altra mama.

Un cop acabat ha de preguntar si s’ha d’esperar fins que l’especialista examini les imatges per determinar si cal fer més o no.

Sentirà pressió sobre les mames, com si aquestes fossin comprimides. Algunes dones amb molta sensibilitat poden arribar a sentir dolor. Si aquest és el cas, demani hora per a l’exploració quan els seus mames estiguin menys sensibles.

El tècnic aplicarà la compressió gradualment. Aviseu del dolor quan la compressió augmenti. Si el dolor és significatiu hauran d’utilitzar menys compressió.

Les interpretacions de les mamografies poden ser difícils perquè una mama normal pot tenir una aparença diferent en cada dona.

També pot afectar la imatge si hi ha pols o si hi ha hagut algun tipus de cirurgia. Els implants de mama també poden dificultar el diagnòstic.

A causa de que molts càncers de mama són molt difícils de visualitzar, el radiòleg pot voler completar l’examen amb exploracions complementàries, projeccions especials i comparar les imatges amb exàmens anteriors.

S’ha de tenir en compte que no tots els càncers de mama poden ser vistos a la mamografia.